Corea del Nord, val la pena?

11 d'Abril de 2019
Viatges

Després de molts viatges, de conèixer moltes cultures i de veure paisatges de tots els colors pels cinc continents, una persona pot arribar a pensar que ha esgotat la seva capacitat de sorpresa, que res el podrà sorprendre. Perquè de vegades costa il·lusionar-se quan es tracta de viatjar a un país nou. Però, finalment, la realitat és tossuda i et fa veure que t’equivoques.

De Pequín a Pyongyang

Podria ser el meu cas. Aprofitant un viatge de prospecció a Corea del Sud, vaig pensar que per proximitat, per què no fer escapada a Corea del Nord? La distancia entre Pyongyang i Seül en línia recte és de 195 quilòmetres, o el que és igual a només 12 minuts de vol. Per desgràcia no és possible fer aquest trajecte. Si hom vol anar fins a Corea del Nord, ha d’agafar des de Seül un vol de dues hores fins a Pequín, fer nit allà perquè et donin el visat d’entrada i l’endemà viatjar dues hores més fins a Pyongyang.

Arribes a l’aeroport de Pyongyang, ultramodern. Des d’allà surten tres vols a la setmana direcció Pequín i tres més destinació Vladivostok. Com moltes coses en aquest país una gran infraestructura infrautilitzada. El control d’entrada és exhaustiu, rigorós i molt tediós. Has de declarar si portes telèfons mòbils (i els volen veure), càmeres fotogràfiques (i les volen veure) ordinadors, ipads, etc. (i sí, també els volen veure). No admeten publicacions sobre Corea del Sud, ni bíblies, ni l’alcorà, els confisquen. Un cop dins ja sempre anirem acompanyats d’una guia de parla castellana, un comissari polític i un xofer. Ens traslladen fins a l’hotel tot fent una afirmació que ens va fer molta gràcia: “El tiempo del trayecto hasta el hotel dependerá del trafico”. Un eufemisme, perquè resulta que gairebé no hi ha cotxes, ni motos, només algunes bicicletes i molta gent a peu.

Pyongyang és una capital on viuen uns quatre milions d’habitants. Aproximadament circulen uns 500 vehicles, només cotxes oficials i de particulars que han destacat en alguna disciplina i els hi ha regalat el règim. És sorprenent veure les avingudes de tres i quatre carrils ocupades per un centenar de vehicles mal comptats.

Un turista a Pyongyang

El capítol de les llibertats és limitat, als turistes no se’ls permet sortir de l’hotel sense anar acompanyats del comissari polític i/o el guia o tots dos. La paranoia arriba fins al punt de què als hotels sempre ubiquen als estrangers en pisos alts i a la nit suspenen l’activitat dels ascensors. De fet al carrer a la nit no hi ha res a veure, sense gairebé il·luminació i com a bon país comunista, no hi ha botigues, ni bars, ni gent pel carrer. Fa una mica de basarda.

El culte per la dinastia KIM és malaltissa, ells han estat els salvadors de la pàtria i els que els portaran finalment a la victòria total (no tenen massa clar quina serà la victòria final, ni sobre qui). La devoció que els hi veneren és tanta que les visites on hi ha imatges dels dos precursors de la pàtria; l’avi i el pare de l’actual líder; no són visites turístiques, sinó que són visites oficials. S’ha de guardar rigorosament i sense excepció un protocol seriós i rutinari.

Es pot fotografiar, tot allò que els interessa i no veus res del que t’agradaria que t’ensenyessin. Escapar del control de la guia i del comissari pot resultar arriscat i fins i tot problemàtic, no és aconsellable.
Imagino que deu ser com la Xina en l’època de Mao o la Rússia de la postguerra, és impactant, podria acabar sent traumàtic i perceps que el temps té una altra dimensió en aquest indret.

Llavors, val la pena?

Si parlem dels serveis turístics els hotels, són correctes i punt. El menjar als restaurants és abundant de qualitat, però repetitiu, tenen predilecció per les verdures fermentades de les quals destaca el Kimchi, un fermentat picant de col.

Si he de respondre la pregunta de l’inici, ús diré que sí, però amb matisos. Si voleu conèixer un país molt diferent amb les llibertats molt minvades i sou aventurers, llavors un viatge d’una setmana podria resultar interessant, ja que visitareu el més rellevant. Si us estimeu més les comoditats, però sou curiosos, fent una extensió de tres o quatre nits des de Beijing, en tindreu prou. Sigui com sigui, la visita a Corea del Nord mai us deixarà indiferents.

Josep Jorba, Gerent de Beatgers.